Domenico Losurdo: “Cal entendre el significat real del
maniqueisme antiestalinista”
Escrit per: Pau Tobar, L'Accent.cat
Parlem amb el reputat filòsof Domenico Losurdo, professor de la
Universitat d'Urbino, que ha recercat i contrastat les més diverses acusacions
sobre la figura de Iòssif Stalin en “Stalin. Storia e critica di una
leggenda nera”, editat recentment a l'Estat espanyol per El
ViejoTopo. Reproduïm aquí l'entrevista completa.
“Stalin. Storia e critica di una leggenda nera” trenca el consens històric de les últimes dècades en torn la dolenta valoració del període estalinià... Què li ha espentat a fer d'heretge?
A Occident l'esquerra ha perdut tota autonomia real. Bàsicament, ha adoptat la versió dels vencedors en el balanç històric del Nou-cents. Dos són els punts centrals d'aquest supòsit: en gran part de la seua història, la Rússia soviètica seria el país del l’horror i fins i tot de la follia criminal. Pel que fa a Xina, el prodigiós desenvolupament econòmic a partir de la fi dels anys ’70, no tindria res a veure amb el socialisme, sinó que només s'explicaria per la conversió del gran país asiàtic al capitalisme. Amb aquests dos puntals, qualsevol intent de construir una societat postcapitalista és objecte d'una total liquidació i, fins i tot, criminalització, i l’única salvació possible resideix en la defensa o el restabliment del capitalisme. És paradoxal però, tot i que amb amb matisos i judicis de valor potser diversos, aquest balanç és sovint subscrit per l'esquerra, fins i tot la «radical»...
Leggi tutto
“Stalin. Storia e critica di una leggenda nera” trenca el consens històric de les últimes dècades en torn la dolenta valoració del període estalinià... Què li ha espentat a fer d'heretge?
A Occident l'esquerra ha perdut tota autonomia real. Bàsicament, ha adoptat la versió dels vencedors en el balanç històric del Nou-cents. Dos són els punts centrals d'aquest supòsit: en gran part de la seua història, la Rússia soviètica seria el país del l’horror i fins i tot de la follia criminal. Pel que fa a Xina, el prodigiós desenvolupament econòmic a partir de la fi dels anys ’70, no tindria res a veure amb el socialisme, sinó que només s'explicaria per la conversió del gran país asiàtic al capitalisme. Amb aquests dos puntals, qualsevol intent de construir una societat postcapitalista és objecte d'una total liquidació i, fins i tot, criminalització, i l’única salvació possible resideix en la defensa o el restabliment del capitalisme. És paradoxal però, tot i que amb amb matisos i judicis de valor potser diversos, aquest balanç és sovint subscrit per l'esquerra, fins i tot la «radical»...
Leggi tutto
Nessun commento:
Posta un commento